El RDL 4/2012, aprovat pel Govern de Rajoy, ha trastornat les institucions locals. De forma resumida ve a indicar que s’han de treure totes les factures pendents de pagament, i obliga els ajuntaments a fer un crèdit (el Govern central estableix amb quins bancs i en quines condicions), per fer front a les factures impagades. Això, que en principi té un fonament just (que els proveïdors que no han cobrat dels ajuntaments puguin cobrar), planteja molts de desbarats. Per exemple:
- El cas d’un ajuntament que està pendent de cobrar d’altres institucions (Govern, Consell Insular...) més doblers que els que han de pagar a proveïdors. Aquesta és la situació de Llubí, ja que si el Govern Bauzà pagàs el que deu a l’Ajuntament (entre el Govern i el Consell uns 190.000 €) es podrien pagar totes les factures a proveïdors (116.560 €) sense haver de fer operacions de crèdit.
- Les condicions vénen imposades des del govern central, i no són unes bones condicions per als ajuntaments. S’obliga l’Ajuntament a fer una operació de crèdit a 10 anys i pagar com a mínim un 5% d’interessos (i sembla que encara seran més elevats), cosa que només afavoreix els propis bancs. És a dir, que si l’Ajuntament deu 116.000 € en realitat, d’aquesta manera, acabarà pagant prop de 150.000 €).
- És una ingerència molt gran a l’autonomia dels ajuntaments. En principi, s’han de respectar les decisions de cadascuna de les administracions, respecte de les competències que tenen. Així, un ajuntament decideix com gestionar els doblers de què disposa, d’acord amb l’equip de govern que han triat els ciutadans d’aquell municipi. Amb el decret d’en Rajoy el govern central imposa a tots els altres governs (triats democràticament) com han de gestionar els doblers.
El govern Rajoy imposa un Pla d’ajustament, que revisarà i aprovarà des del govern central, en el qual tots els ajuntaments han d’aplicar una sèrie de mesures per demostrar que es farà front al crèdit. Dit així no sembla un desbarat (demostrar que podran pagar), però el problema és que l’aprovació del Pla s’encamina directament a la pujada d’impostos. És a dir, en Rajoy, que va dir que no apujaria els impostos, obliga els ajuntaments a apujar-los.
Des del PSM de Llubí criticam que aquest Pla d’ajustament de l’Ajuntament de Llubí suposi apujar taxes i imposts als llubiners (ICIO; taxa expedició llicències urbanístiques; import de certificats finals obra; impost increment de valor de terrenys; taxa de guals; crear nova taxa de primera ocupació; retirar determinades bonificacions com façanes, connexió o aigües residuals) i reduir el pressupost de subvencions a entitats esportives i culturals. S’ha de recordar que, mentre s’apugen els imposts als ciutadans, l’equip de govern del PP ha apujat les dietes als polítics i no ha reduït prou les despeses corrents i prescindibles de l’Ajuntament.
El PSM (i altres forces polítiques) vàrem mostrar la nostra abstenció, molt crítica, davant aquest Pla d’ajustament i no vàrem votar en contra per la manca d’informació sobre les repercussions negatives que pot tenir per al municipi el vot en contra d’aquest Pla, ja que l’Estat amenaça de retirar el finançament corresponent a l’Ajuntament en cas que no s’aprovi, cosa que implicaria uns perjudicis encara majors per als llubiners.