EUROPEES: L'ENEMIC HAURIA DE SER EL BIPARTIDISME PP-PSOE
No em vull estendre molt, perquè aquesta polèmica em cansa, i altres n'han escrit més extensament i millor que jo: veure els blogs de Toni Alorda o d'Eduard Riudavets. Des del primer moment ERC ens ho va dir: volien contar vots i per tant no volien anar amb el PSM-Entesa Nacionalista. Per això, tot i mantenir converses amb nosaltres, l'únic que feien era enredar-nos mentre tancaven un acord amb Entesa per Mallorca. Com que des del primer moment ens temèrem això, ja ens preocuparem de fer valer les nostres bones relacions amb altres partits nacionalistes per anar parlant i tancant acords amb Bloque Nacionalista Galego i Aralar. I no teníem acords tancats però sí garanties de suport també d'altres partits com la Chunta Aragonesista o Eusko Alkartasuna.
Les condicions que ens imposà ERC-illes (jo diria ERC-Mallorca, perquè des d'Eivissa ens deien que no ho entenien), eren clarament un xantatge: en qualsevol cas el PSM perdia. Si acceptava no entrava a la coalició en el lloc que li pertocava i la militància i la democràcia interna del PSM quedava substituida per les decisions que els altres prenien per nosaltres. Si no acceptàvem, quedàvem fora de la coalició. I això, és el que ha passat.
Probablement no comptaven amb els bons llaços amb la resta de partits nacionalistes (a més d'Els Verds) que tenia el PSM. Tots, i especialment el BNG varen defensar l'entrada del PSM a la coalició fins el darrer moment i en el lloc que li pertocava, i sense haver d'acceptar xantatges. Fins el punt que el BNG va dir que si es vetava al PSM, ells també exercirien el seu vet damunt Entesa per Mallorca, cosa que finalment no varen fer, perquè així els hi varem demanar (nosaltres no volem jugar al mateix joc de fotre a l'adversari).
En definitiva, tot molt trist. El que havia d'esser una festa (una gran coalició per a les europees), ERC ho ha volgut convertir en una disputa entre nacionalistes d'esquerres. El resultat: si ERC volia un coalició per a les autonòmiques, ara està més alluny que mai.
Biel Barceló i Milta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per inserir un comentari, et recomanam que a la pestanya de "Comenta com a" triïs "Nom/URL".
Posa-hi el nom que vols que hi aparegui i deixa buit URL.